Contextos i processos INDI 2020

Vaig escriure un text formal per explicar l’INDI 2020 que servís d’introducció a l’exposició «Tenen color les vivències, emocions i sentiments?». Si aneu al Museu de la Mediterrània, a l’Espai Montgrí, el podreu llegir. Avui, volia fixar en paraules, les vivències, sentiments i emocions viscudes al llarg de més de tres mesos.

Arriba el 14 de març i quedem tancades. Confinades en una situació excepcional i amb l’INDI en marxa.

Què fem?

Parlem amb totes les entitats impulsores del projecte, Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Torroella i el Museu de la Mediterrània. Seguim en virtual? Seguim. Gràcies al seu suport, seguim i ens reinventem, una vegada i una altra fins al juny. Els hi hem de donar les gràcies per la seva confiança en el projecte.

De les onze persones inscrites, només ens coneixíem amb la Nohaila, que havia participat en l’anterior edició, gràcies a ella i a la seva empenta i a la d’en Wael uns dies més tard, contactem amb algunes més. No totes volen continuar però acabem formant un petit grup, primer de tres, després de quatre persones amb les quals ens trobem setmanalment i parlem de com fer-ho tot plegat. Tot i les dificultats de connexió, dels dies grisos i plujosos, dels moments que no sabíem què pensar del futur, ens hem trobat cada setmana, regularment. A les primeres sessions parlàvem de la pràctica artística, miràvem imatges i vídeos i ens apropàvem a què volien respondre.

A poc a poc, parlàvem de nosaltres, del que ens agradava, de com vivíem la situació, del futur, dels somnis, les pors, del dia a dia caminant per la incertesa de tot plegat, del tancament entre quatre parets entre l’hivern, la primavera i gairebé l’estiu. Les estacions han anat passant, els colors canviant i nosaltres afinant cada vegada més per saber com explicar què significa estar trist, tenir por, sentir alegria o traslladant al cos la relació del color amb els sentiments i emocions.

Una tarda qualsevol, la Rayhana està pintant la tristesa i té dubtes, m’envia una foto per Instagram, com ho faig? Com segueixo? Miro d’explicar-ho, gravo un vídeo per explicar com utilitzar les noves ceres, ens anem apropant i em va enviant les fotos. Així millor? Dels dibuixos, anem a capturar la tristesa dels carrers i vol fer un collage de les paraules tristes que es publiquen.

Amb la Nohaila donem forma al seu somni de ser una marioneta plena de por, compartint pantalla treballem entre les dues per acabar de definir la forma final. L’expressió d’aquestes pors la trasllada a través dels pinzells i del llapis per crear una imatge del sentiment interior als dibuixos que acompanyen l’autoretrat.

En Wael té molt clar des del començament què vol fer i quan, finalment, ens podem trobar per fer les fotos, anem d’escenari en escenari ràpidament per capturar emocions, sentiments i colors. Només queda la música, què et sembla aquesta?

La Mariam arriba una mica més tard, però té clar que vol treballar l’alegria i quins són els colors amb els quals donarà forma als seus dibuixos. Mentre caminem per Ullà, va buscant els espais on realitzar les fotografies que la mostraran.

Així arribem al final del projecte, a decidir que va a sala i què no, fer cartells, impressions, penjar peces, obrir vídeos i convidar-vos a gaudir de l’exposició i a sentir el xiuxiueig de les vivències, emocions i sentiments que hem viscut totes les persones que hem compartit, d’una manera o una altra, aquest INDI2020.

Olga Taravilla Baquero (coordinació INDI2020)

Un pensament sobre “Contextos i processos INDI 2020

Els comentaris estan tancats.